Els refugis eren de classes diverses segons la bondat dels seus elements constructius: ciment armat, de fusta o simplement rases de terra tapades amb arbusts.

Cal destacar-ne: el de cal Gineret, al principi del carrer la Font (encara existent); el de cal paco (encara existent); els dos de la plaça Major (un davant de cal Cortada i l’altre davant del núm. 23); un altre de formigó al convent del Carme; un altre a les barraques de ca l’Olivart, al raval del Carme (núm.22); al xalet Villa Isabelita; a Cal Romero; a la masia Cardona (tocant al canal d’Urgell); a la farinera de Ventura Baiget, al castell Alt (davant de la casa núm. 19); al carrer de Santa Justina (núm. 76); al carrer del Carme (núm.3); al passeig del Terrall, i el darrer al col·legi Montserrat (dels frares).