A les 10:35 hores del dia 2 d’abril de 1938, la campana grossa va repicar dos cops, era la senyal per anar als diversos refugis escampats per la ciutat. Tot i això la població fou agafada desprevinguda. Faltaven pocs dies per la caiguda de Lleida en mans dels rebels franquistes i l’aviació feixista comença a bombardejar la ciutat, els borgencs, seguien la seva vida quotidiana i res els feia pensar en la tragèdia que els esperava.

Les bombes indiscriminades van enrunar molts edificis repartits per tot el perímetre urbà. Un seixanta per cent de la ciutat fou destruïda. A banda de la devastació també hi va haver un elevat nombre de ciutadans morts de totes les edats i condicions, la majoria dones, infants i vells. Es creu que en van morir unes seixanta tres persones.

Les Escoles Republicanes van patir de forma indirecta el bombardeig ja que va afectar les cases més properes on vivien els mestres. Allí moriren mestres, esposes i els seus fills i molts infants en van resultar ferits.

Després d’aquest atac, la ciutat fou abandonada pels seus habitants que es van refugiar a les cabanes de volta del terme d’on venien a la nit per alimentar el bestiar i agafar diverses eines. Aquests tràgics fets es van repetir diverses vegades, els més mortífers van ser el 25 de novembre i el 25 de desembre de 1938 en que es produirien més víctimes mortals.