Francesc Macià i Llussà va néixer el 21 d’octubre de 1859 a Vilanova i la Geltrú i va morir el dia de Nadal de 1933 a Barcelona, exercint de president de Catalunya. Els seus pares eren de les Borges Blanques: ell, de cal Ganyada i ella, de cal Mardino. Es dedicaven al comerç d’oli, que adquirien a les Borges i l’Albi, i portaven amb carro cap a Vilanova per vendre. A l’estiu, la família s’estava a les Borges, on el jove Macià començà a sentir una profunda estimació pel camp, la terra i la gent que la treballava, que l’influencià tota la vida. A més, parlava amb un marcat accent borgenc -com recullen nombrosos documents sonors de l’època-, i l’any 1892 fou declarat fill adoptiu de les Borges. L’any 1905, essent enginyer militar amb el grau de tinent coronel, va condemnar l’assalt al Cu-cut, titllant-lo de covardia militar. Dos anys més tard, deixava l’exèrcit, a contracor, per seguir la voluntat dels borgencs i garriguencs, que el van escollir amb 7.163 vots per al districte electoral de les Borges, representant el partit de Solidaritat Catalana. Desenganyat de la política, no va voler repetir l’experiència, però 800 catalanistes de les Borges van anar a Madrid a dipositar a la mesa del Congrés (acte únic en la història de la democràcia a l’Estat) les actes per les quals resultava elegit amb una amplíssima majoria. El van escollir fins a set legislatures més. El 1909 es va posar el nom de Diputat Macià a l’actual Carrer Nou de la nostra ciutat. Quan Macià tornava de Madrid es produïa un autèntic deliri a les Borges, la gent deixava la feina i l’anava a rebre amb salutacions, abraçades i, fins i tot, llàgrimes. Després del seu exili, forçat per la dictadura de Primo de Rivera, i considerat, malgrat el fracàs, un heroi nacional pels “fets de Prats de Molló” produïts l’any 1926, Macià retornà al país. El 19 de març de 1931 constituí Esquerra Republicana de Catalunya, i el 14 d’abril proclamà l’Estat Català dintre de la Federació de Repúbliques Ibèriques. El 17 d’abril, la República Catalana es va transformar en la Generalitat de Catalunya.
