El jurat del premi Olivera d'Or al Borgenc de l'any 2016, reunit aquest dijous al vespre a la Sala de Plens de l’Ajuntament de les Borges va decidir atorgar el guardó a Joan Botam i Casals, conegut com a Pare Botam. La candidatura havia estat presentada per la Revista Terrall de les Borges Blanques.

Els membres del jurat integrat per l'alcalde, quatre regidors, els presidents de les dues cooperatives de les Borges, el representant de la Cambra de Comerç, un representant de la revista Terrall i l'anterior premiat, el Club Tennis Taula Borges, van decidir, per una amplíssima majoria dels seus membres, reconèixer la tasca del Pare Botam, considerat un dels principals introductors del pacifisme a Catalunya, defensor de la religió com a font de pau i de diàleg, un dels protagonistes de la “Caputxinada” de 1966, i va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2010.

Els mèrits valorats al guanyador

Joan Botam i Casal va néixer a les Borges Blanques el 21 de setembre de 1926. Tot just acabats els estudis, va treballar al Registre de la Propietat i com a interventor a l’Ajuntament de les Borges Blanques. El 1944 va ingressar com a novici a l’Ordre dels Frares Menors Caputxins, a Arenys de Mar, i el 1955 es va doctorar en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. El 1957 fou nomenat vicedirector i posteriorment director del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins.

Prèviament, el 1952 va ser ordenat prevere i va adoptar el nom de Pare Salvador de les Borges. Interessat des de sempre per l’excursionisme i la Cultura, el seu treball “Arnau de Vilanova, moralista” (1956) va rebre el Premi Jaume Serra i Húnter, atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans. El 1963 va ser nomenat provincial dels Frares Menors Caputxins de Catalunya, mentre exercia com a consiliari de la institució ecumènica Pax Christi, des d’on va impulsar nombroses iniciatives vinculades a la pau i l’ecumenisme, i va col·laborar amb la resistència cultural antifranquista, on va destacar en la “Caputxinada” de 1966, la famosa tancada d’estudiants, intel·lectuals i artistes al Convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona) amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va ser assaltada per la policia franquista.

Posteriorment, el 1984 va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya, per promoure el diàleg entre ortodoxos, anglicans, catòlics i protestants; i la Plataforma Intercultural Barcelona 1992. També va ser president de la Unió de Religiosos de Catalunya i va representar a Barcelona a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.

Entre altres premis, el 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi, per la seva contribució al diàleg entre religions i per promoure la pau, la convivència i l’entesa entre cultures.

La resta de candidatures presentades van ser la de l’activista cultural Francesc Macià Fusté i Grup Recerca, impulsada per l’Associació Grums; la de l’Associació d’Amics de Sant Salvador, presentada per l’Associació d’Amics de Sant Salvador, l’Agrupació Sardanista, l’Associació de Jubilats i una altra llista d’adhesions particulars; la del científic Noel Pérez Fusté, impulsada pel Consell Comarcal de les Garrigues, l’Ateneu Popular Garriguenc i el Club d’Escacs de l’Ateneu; i finalment la del cuiner Xavier Benet Rebull, presentada per l’Associació d’Amics del Terrall i l’Associació de Veïns Grup Borges.

El guardó s'entregarà juntament amb el del Garriguenc de l'any 2016, al Centre Cívic de les Borges Blanques, el dissabte 2 de setembre a les 17.30 hores, just abans del pregó i de la 35a Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs que es duran a terme en el marc dels actes de la Festa Major 2017.