Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues (SW), l'Albi (SE), Vinaixa (SE), la Floresta (E), Arbeca (NE), Puiggròs (N), Juneda (NiW) i Miravall. El terme s'estén pel sector septentrional de la comarca, a la zona de contacte entre la plana regada pel canal d'Urgell, al N, i els altiplans de la Depressió Central, al S.

Les Borges es caracteritza per la semiaridesa del seu clima (del tipus mediterrani-continental, amb fortes gelades i precipitacions entre els 350 i 450 mm/any, amb un marcat dèficit hídric a l'estiu) i per una vegetació espontània feta de garrics i arçots, amb presència, sobretot a les vessants obagues de les serres. L'altitud del terreny es situa entre els 400 i 500 metres sobre el nivell del mar.

Els sòls tenen poca fertilitat, amb un nivell molt baix d'humitat, especialment a l'estació estival seca (amb temperatures que arriben sovint a superar els 35º C.). La incidència d'aquests dos components, clima i sòl, configuren una situació molt determinant de cara a la possibilitat de desenvolupar-hi els conreus, els quals es redueixen a espècies llenyoses o arbustives (bàsicament oliveres, ametllers i vinya), úniques adaptades a suportar condicions tan adverses.

Pel que fa a la seva història, alguns arabistes han identificat el nom de Les Borges com un equivalent àrab de "torres" i la presència a la zona, de nombroses pedreres de materials calcaris sembla confirmar que al nom de les Borges, degut al del castell, s'afegís el determinatiu de Blanques després de la repoblació del lloc.

L'origen de la població es troba en un castell o fortalesa, sens dubte d'origen ibèric, situat als confins de les terres dels ilergets, que persistí a través de les dominacions romana, visigoda i islàmica. El fet que les Borges no siguin esmentades en els Termini antiqui Ilerde fa pensar que el castell i la vila es trobaven de temps avandonats, potser a causa de la darrera invasió almoràvit.

El castell de les Borges havia estat retingut per la corona fins que (segons estudis de R. Arqués i Arrufat) Pere I el Catòlic l'atorgà al cavaller Esteve de Marimon perquè repoblés el lloc el 1206. Des d'aquests anys s'afegí al terme de les borges la part reial del poble i terme de Castellots (la Floresta). Poc temps després el lloc de les Borges es trobava en mans del llinatge dels Sanaüja. Arnau de Sanaüja, que fou qui es titulà primerament senyor efectiu de Les Borges Blanques havia adquirit diferents termes, però no consta la data d'adquisició de la senyoria de Les Borges Blanques per aquest llinatge ni tampoc la de la meitat reial del terme de Castellots.

Segons un testament del 1251, Arnau atorgava les Borges a la seva filla Maria, la qual l'atorgà en testament al seu nebot Francesc. En morir Francesc sense successió, les Borges anaren a les mans de Pere, el seu germà gran, que el 1338 adquirí de part de Pere III el Cerimoniós el mer i mixt imperi sobre les Borges i Castellots com a confirmació de la venda feta pel mateix rei el 1336, any en que el mateix rei concedí a la vila el dret, a perpetuitat, de celebrar la primera fira.

Els arxius lleidatans conserven moltes notícies de la vila de les Borges. Així, sabem que el castell d'origen islàmic, que havia estat habitat fins el regnat de Joan II, restava pràcticament abandonat a la fi del segle XV. L'església parroquial, de trancisió del romànic al gòtic, era a la vora del castell. La vila era emmurallada i del portal pròxim a l'església s'anava a la Plaça Major, que era i és allargassada i s'eixamplava i s'eixampla al peu del coster, fins el portal de cent, contigu a la casa de la vila i a la presó. Altres portals eren el de Lleida i el d'Arbeca, d'on sortien les respectius camins.

Després de la guerra de Successió, que gairebé no ocasionà perjudicis a la vila, els decrets de Nova Planta afectaren positivament la vila, que pogué constituir-se en ajuntament, al marge de la ciutat de Lleida. I així, el 1727 la ciutat de Lleida, acceptà que les Borges, Bell-lloc i Alcoletge es constituissin dependents del corregiment.

El 1840 Les Borges Blanques esdevingueren cap d'un districte electoral. Altres efemèrides d'aquell temps són la construcció de la carretera de Lleida a Tarragona, la conversió de l'hospital en hospital de beneficència provincial, el projecte de ferrocarril de Lleida a Tarragona, la estació olivera, la biblioteca popular, ... fins que més endavant la ciutat sofrí greument les conseqüències de la batalla de l'Ebre, en la guerra civil de 1936-39. Finalment fou ocupada per les forces del general Franco el 4 de gener de 1939.