Les primeres dades conegudes sobre la població (borgencs) es remunten al segle XIV, quan se sap que a mitjan segle els estralls de la Pesta Negra havien deixat la població reduïda a 20 famílies. La recuperació fou, però, força important, ja que el 1378, any en que el cens s'expressava en focs, la ciutat en censava 86. La guerra contra Joan II representà un moment crític per a la ciutat, encara que les Borges superaren aquesta crisi amb més rapidesa que la mateixa ciutat de Lleida.

La Pesta de 1491 havia afectat la vila, no els Castellots i en el fogatjament de 1515 les dues poblacions sumaven 95 focs. L'augment fou encara important fins a mitjan segle XIX, amb 3.408h el 1860, i des d'aleshores continuà més modest.

Situada en un eix econòmic poc dinàmic i dins d'una comarca amb una forta tendència al despoblament, el creixement de Les Borges Blanques es troba molt vinculat al despoblament general de la comarca. Aquest creixement, però, ha anat esdevenint cada vegada més feble, la qual cosa és atribuïble tant a la baixa natalitat com a la disminució del factor migratori intracomarcal i a l'elevació de la migració vers altres punts del principat.

En aquell moment le sector ocupat es dividia de la següent manera: el 12.6% en l'agricultura, el 28.3% en la indústria, l'11.9% en la construcció i el 47.2% en els serveis.

Les tendències del sector porten a una disminució de les activitats agrícoles i de la construcció i a un increment en el sector de la indústria i dels serveis.

Les primeres dades conegudes sobre la població (borgencs) es remunten al segle XIV, quan se sap que a mitjan segle els estralls de la Pesta Negra havien deixat la població reduïda a 20 famílies.