No fou fins el 1344, quan Arnau de Sanahuja comprà castell i vila, que apareix un escut representatiu de la ciutat.
La família dels Sanahuja, en la que trobaríem desde mercaders fins a cavallers, constava de diverses branques familiars. La principal era la que va adquirir la senyoria de les Borges. Damunt la porta de l'edifici on residien, lluïen les armes del llinatge: dos lleons d'or damunt un camp de gules i situats de cara en actitud de lluita. Dit escut va estar, naturalment, en el castell de les Borges Blanques, imponent fortalesa del temps del àrabs que sens dubte va donar nom a la població, ja que Borges és d'orígen Sarraí i segons Asín Palacios significa torres, és a dir es tracta d'un topònim que equivaldria a Les torres blanques.
La vila de les Borges per tractes amb els albacees de Pere de Sanahuja, es va redimir de la senyoria mitjançant el pagament d'un cànon censual i per voluntat dels veïns es va convertir en un "carrer de Lleida". Els Pahers van substituir en el castell i en la casa comunal de les Borges Blanques el blasó dels Sanahuja pels tres lliris i camp barrat de la ciutat de Lleida. Aquestos van anar canviant al llarg dels segles fins aparèixer la figura d'un bou davall els lliris de Lleida i un moro en la part superior. Amb el temps veurem desaparèixer els lliris i el cap del moro, quedant definitivament els pals daurats
damunt el camp de gules i el bou o toro.
Aquest serà doncs, el símbol clàssic de la ciutat. Quan va aparèixer? Doncs no ho sabem, ja que no existeix documentació al respecte, com a mínim coneguda fins ara.
Per a conèixer i interpretar aquestos símbols, hem de recórrer a les llegendes o a les tradicions, no sempre llegítimes. L'origen dels lliris ja el sabem, van ser agafats de l'escut tradicional de Lleida. El del toro, característic de l'heràldica borgenca, ja és més dubtós.
Fos com fos, la realitat és que Borges Blanques, al suprimir-se el govern de la Paeria, en virtud del Decret de Nova Planta, va deixar de pertànyer al municipi de Lleida i es va constituir en Ajuntament independent, dins el Corregiment que tenia per capital la ciutat del Segre. Va ser a partir d'aquest fet que la ciutat de Les Borges Blanques va acceptar com a emblema municipal l'escut actual, prescindint dels lliris i el cap del moro. Així va quedar un escut d'or amb 4 pals de gules, ressaltant sobre el tot un bou passant d'argent. Per timbre una corona mural de ciutat (escut emprat entre el 1771 i el 1912).
L'escut actual de la vila de les Borges Blanques a partir de l'any 2018.