És interessant la plaça de la Constitució, amb àmplies porxades i alguns casals notables amb elements renaixentistes. No és una plaça rodona sinó allargada, on trobem cases dels segles XVII i XVIII. Sobre la llinda d'un dels balcons hi ha un escut que data de 1614, i també hi destaca una gàrgola situada en la part superior d'un dels edificis.

• La plaça porxada de Les Borges Blanques és el cor de la ciutat que l'empeny i la fa viva. El seu batec es remunta a l'època medieval quan s'eixiren els primers edificis. Són 51 les arcades que sostenen els 39 edificis que la formen. Aquestes han estat creades, recreades, modificades i restaurades en diferents èpoques la qual cosa ha donat lloc a un conjunt desigual, tot i que totes mostren un aspecte robust i sòlid molt propi de l'arquitectura rural de l'època.
• Des del seu origen la plaça porxada ha estat el marc físic del mercat ambulant, la qual cosa definí la plaça com el motor comercial de la ciutat; però no ha estat només centre comercial sinó també, protagonista de moments importants de la vida política i religiosa de la ciutat.
• Des que es té constància documental, l'Ajuntament havia estat a la plaça: en un inici ubicat a l'edifici on ara es troba l'Hostal Benet, a mitjans del segle XVIII al 40 de la mateixa plaça on hi havia hagut la capella de la Nativitat de la Mare de Déu, fundada el 10 de març de 1470. La casa de la vila s'instal·là en aquest edifici fins el 1949 quan, per raons d'espai, es traslladà on es troba avui en dia: l'antic palau del Marqués d'Olivart. Però el número 40 de la plaça enacara havia d'escriure molts fets rellevants de la història de les Borges. Primer fou la seu de la Central Nacional Sindicalista i posteriorment es convertí en el Jutjat de 1ra Instància, fins la fatídica matinada del 10 de setembre de 1987 quan una bomba, reivindicada per Terra lliure, el destruí completament.
• En el fons, però, la plaça ha estat un espai de congregació tant religiós (per ser el centre del triangle que formaven el Convent del Carme, la Capella i l'Església) com festiu (sempre ha estat l'escenari idoni per a la Festa Major i la seva reconeguda trobada de gegants i correfocs).