La Parròquia de l'Assumpció de Maria es bastí durant la segona meitat del segle XVIII, d'estil neoclàssic, amb una portalada ben ornamentada amb fornícules avui buides, un cloqué majestuós vuitavat de tres cossos i bastida amb pedres de l'antic temple i l'enderrocat castell de Les Borges Blanques.

• Sembla cert que va ser edificada ampliant el solar de l'església primitiva, que com quasi totes les de la seva època estava a l'interior del cementiri parroquial.
• Al voltant de l'any 1880 es va concloure l'Altar del Sagrat Cor de Jesús i després, una persona filla de les Borges va costejar l'altar de Sant Antoni de Pàdua, adossat a la paret de l'escala del Cor. En l'aurora del 24 de juliol de 1936, a tea incendiària pren en l'Església Parroquial, però per sort el foc no cremà la totalitat del temple.

L'actual Església Parroquial de l'Assumpció és un temple neoclàssic, del qual podem destacar el campanar, acabat a finals del s. XIX amb carreus que s'aprofitaren en enderrocar-se el castell, com es pot apreciar en algunes pedres a l'escala de caragol que hi ascendeix. L'altura fins a la bola que el remata és de 50 metres, i està equipat amb nou campanes. La campana més petita és l'única antiga.

•  L'orgue de l'església, procedent del Seminari de Lleida, fou fabricat el segle XIX a Barcelona i, com tots els orgues de vent, compta amb més de 200 tubs. Hi destaquen les pintures realitzades per l'artista local Carme Benet.