La Capelleta
Dels dos temples que tenim a Les Borges Blanques, la Capelleta és el més antic. En un estret carrer de la nostra ciutat s'aixeca l'antiga Capella de la Verge de la Soledad, o la Capelleta, com més popularment es coneix. És una petita però cofoia esglesiola barroca situada a la part alta del carrer Hospital. Fou creada i utilitzada per la gent d l'antic Hospital, el qual donà nom al carrer més estret de tots.
- Els historiadors no es posen d'acord en la datació de l'antiga esglesiola del carrer de l'Hospital. També en l'estil de la seva arquitectura hi ha discrepàncies: mentre hi ha qui la cataloga dins el concepte barroc, altres descobreixen en el seu conjunt diverses característiques artístiques. En aquesta línia opina la professora d'art Maria Carme Benet quan diu que "en la Capelleta s'alternen de manera discreta, el gòtic, el barroc i la tendència neoclàssica de les diferents èpoques".
- Hi ha però una referència, si no documentada sí orientativa, pel que fa a la seva antiguitat i origen medieval: la fundació de l'Hospital de pobres. Maria de Sanahuja disposà en el seu testament del 20 de novembre de 1303, la construcció d'un hospital per a pobres i pelegrins, a les Borges Blanques; el qual tingué lloc entre el 1306 i el 1340. El 1342 el seu nebot, Pere de Sanahuja reforçà la disposició fundacional de la seva tia, amb una dotació de 40.000 sous (una veritable fortuna en aquells temps), per a l'hospital de les Borges, a més d'altres llegats a favor de la parròquia i la restitució als veïns de les Borges i Castellots, de totes les terres que els havia sostret en compensació de deutes.
- Tot hospital i més en aquella època, comptava amb una capella o esglesiola. Per aquesta raó es creu que la construcció de la Capelleta fou feta al mateix temps que l'hospital encara que, ara per ara, no es pot precisar el lloc exacte on fou bastit. Només tenim la certesa oral que existí, però que per raons desconegudes fou enderrocat i només se'n salvà la Capelleta. Aquesta té una Verge de la Soledad que únicament sortia a la processó el Divendres Sant i era considerada dels pobres, per oposició a la Verge dels Dolors del convent del Carme que es considerava la dels rics, ja que duia el mantell més adornat i amb més llums.