Més de 200 professionals participen en el primer Fòrum de l'Oli d'Oliva Verge Extra de les Borges Blanques 

24 ponents han debatut sobre els reptes de futur del sector des dels àmbits de la producció, la gastronomia, la salut i la comercialització en una jornada que també ha servit per a presentar el cartell de la 28a Fira de l'Oli d'Oliva Verge Extra de Catalunya

Més de 200 professionals s'han reunit al Pavelló de l'Oli de les Borges Blanques, en el primer Fòrum de l'Oli d'Oliva Verge Extra de Catalunya (FOOVE), organitzat, conjuntament, per l'Ajuntament de les Borges Blanques i el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant la jornada, 24 ponents han debatut i reflexionat sobre el futur del sector des dels àmbits de la producció, la gastronomia, la salut i la comercialització.

L'acte institucional d'inauguració del FOOVE ha estat a càrrec del director general d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Joan Gòdia ha destacat que les conclusions d'aquest primer fòrum s'utilitzaran per reforçar el pla d'acció de l'oli d'oliva del Govern. "El sector de l'oli col·labora en l'equilibri territorial, per tant, utilitzarem les conclusions dels experts per treballar en un pla d'acció real i que es pugui complir, a més que les conclusions d'avui serviran per a fer un seguiment i donar comptes, l'any que ve, d'allò que s'ha fet", va afegir Gòdia durant la seva intervenció.

Produir - Quin és el model productiu més adequat per a Catalunya

Durant la primera taula rodona del FOOVE s'ha debatut sobre els diferents models productius de l'oli d'oliva a Catalunya. Al territori català continua predominant la producció tradicional, però els models intensius i superintensius estan agafant protagonisme, ja que permeten la mecanització i reducció de costos i són més productius, sobretot en les noves zones de regadius, que tenen una gran importància per assegurar i augmentar la producció i, de retruc, augmentar personal i estructura dels molins i cooperatives. Aquesta tesi ha estat reforçada per l'investigador especialista en olivicultura i elaiotècnia de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA), Juan Francisco Hermoso, que ha apuntat que "produir un litre d'oli d'oliva amb el model tradicional té un cost de 5 euros per al pagès, mentre que amb sistemes superintensius aquest es redueix a 2 euros". Durant la seva intervenció també ha assenyalat que "de les 120.000 hectàrees d'olivera que hi ha al país, només 20.000 corresponen a models intensius". 

En contraposició d'aquests sistemes tradicionals i intensius, també s'ha rebatut sobre l'agricultura regenerativa, una opció sense productes de síntesi química que també és possible i adaptable arreu del territori, sense disminuir la qualitat ni volum de producció. En aquest sentit, l'enginyer tècnic especialitzat en agricultura regenerativa, Francesc Font, ha defensat "aquest model no vol dir deixar de tractar el sòl, sinó fer-ho de forma natural, tot i que entenc que és un model que pot generar dubtes als productors tradicionals, ja que, per assolir-lo, cal deixar passar uns dos anys de peatge".

Tot i les diverses opinions que van generar els diferents models productius, els ponents i assistents van estar d'acord en el fet que s'ha de donar valor al patrimoni i el pagès i s'ha de donar importància a la vinculació amb l'origen i el paisatge. En aquest sentit, el secretari d'Agenda Rural del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Víctor Sas, ha apuntat que "el Govern impulsarà un pla amb l'objectiu de posar el màxim nombre de regadius a les zones de secà perquè tinguin un equilibri: que siguin sostenibles econòmicament i que potenciïn la conservació del paisatge i el territori".

Per la seva banda, el secretari d'Agenda Rural del Departament d'Agricultura, Victor Sas, ha defensat que Govern impulsarà un pla de regadius amb l'objectiu de "posar el màxim nombre de regadius en zones de secà". Aquest model intensiu, ha dit, té en compte la rendibilitat econòmica, però també la cura del paisatge i del territori. "Tenir aquest equilibri, per una part la productivitat perquè sigui sostenible econòmicament i per l'altre, potenciar valors de territori per potenciar el mercat", ha explicat.

Cuinar - La gastronomia al servei de la cultura de l'oli: la cuina que educa

El segon debat ha girat al voltant de la valoració de l'oli d'oliva a la gastronomia de la mà de cinc experts en la matèria.

Els xefs Elisabeth Farrero i Pep Nogué han defensat que els restaurants són altaveus i uns transmissors directes entre el pagès i el consumidor final, per tant, "hem d'aprofitar per a fer marca i explicar als nostres clients quin oli estan consumint i qui és el productor, de la mateixa manera que fem amb els vins", ha apuntat Farrero, afegint que "l'oli no és un sol producte, sinó que cal distingir entre varietats, orígens i èpoques de l'any".

Per la seva banda, el xef borgenc, Xavi Benet, ha proposat el repte d'arribar als restauradors catalans que no fan servir oli d'oliva verge extra i ha reclamat més connexió entre el sector productiu i la formació als restauradors "a les Garrigues, els restauradors fem formacions de tastos d'oli, un valor afegit que podem donar als nostres clients, i aquest model l'haurien d'utilitzar d'exemple la resta de restaurants del territori".

En definitiva, la segona taula rodona ha conclòs que Catalunya és una privilegiada, ja que tenim una joia que cal saber apreciar. Això implica crear cultura de l'oli, a escala domèstica i en la restauració, i també en la cistella de la compra dels consumidors, per això, és important treballar en les formacions.

Cuidar - Salut, nutrició i dieta mediterrània: el paper de l'oli d'oliva verge extra

El primer debat de la tarda s'ha centrat a abordar el paper de l'oli d'oliva verge extra a la salut i nutrició, amb la participació de tres ponents.

El catedràtic de Nutrició i Bromatologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Salas-Salvadó, ha explicat que l'oli és un dels pocs productes sobre els quals hi ha més consens entre la comunitat científica, la de nutrició i alimentació, la de producció i la gastronòmica "pels grans beneficis que té per a salut, ja que redueix el risc de malaltia cardiovascular, protegeix del càncer de mama, té efectes positius en la salut reproductiva i actua com antioxidants".

Els tres participants han compartit la idea que l'oli, per si vol, difícilment millorarà la salut de la persona, si no que s'ha d'emmarcar en un conjunt d'hàbits que combatin el sedentarisme, l'excés de pes, els aliments ultraprocessats, la falta de son i l'estrès, entre altres. Per tant, han apuntat que s'ha de treballar en les recomanacions a la població en general i en "la importància de penetrar en el conjunt de la societat sense haver de ser col·lectiu vulnerable, haver passat un problema de salut o estar en un moment vital delicat".

Distribuir - Conrear valor i augmentar el consum

En la darrera taula rodona del Fòrum de l'Oli d'Oliva Verge Extra de Catalunya (FOOVE) s'han recollit les aportacions que s'han fet en les diferents taules rodones per abordar la comercialització d'aquest producte, amb la participació de vuit ponents

Els experts han apuntat que tenim un gran potencial, però que l'hem d'explicar més "hem d'arribar al màxim de consumidors possibles i fer entendre el producte, saber vendre el relat, tant aquí com als mercats exteriors, i hem de treballar en la importància que el comprador ho conegui de primera mà", ha explicat la responsable del sector de la fruita, hortalissa i oli a Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECA), Rosalba Arrufat.

En aquest sentit, Catalunya serà la Regió Mundial de la Gastronomia l'any 2025 i això s'ha vist com una oportunitat per l'oli, ja que té un paper rellevant en la cuina catalana, vinculat a identitat, paisatge i patrimoni cultural.

Presentació del cartell de la 28a Fira de l'Oli d'Oliva Verge Extra de Catalunya

Durant la clausura de la primera edició del FOOVE s'ha donat a conèixer el cartell de la 28a Fira de l'Oli d'Oliva Verge Extra de Catalunya, obra del dissenyador gràfic, Xabi Villafranca.

Per tancar la jornada, l'alcalde de les Borges Blanques, Josep Ramon Farran, ha remarcat "amb aquesta cita, l'ens municipal pretén reflectir, encara més, el nostre compromís amb la cultura de l'oli, especialment a la comarca de les Garrigues, perquè ajudi a revertir les dinàmiques de despoblament".

Les Borges Blanques, 3 d’octubre de 2024