Salut i dietètica
Un suc natural font de vida i de bellesa.
Els avenços en el camp de la cosmètica semblen confirmar el que la saviesa popular ja coneixia a fons: l'oli és un producte de bellesa de primer ordre. Existeixen múltiples aplicacions de l'oli en matèria d'estètica; de tots són conegudes les seves propietats com a crema hidratant, ja descobertes el segle II dC pel metge turc Claudi Galeno.
Barrejat amb substàncies com cera vegetal, llet, vaselina o mentol, s'ha emprat per hidratar cara i mans. També ha estat un recurs per previndre les puntes obertes dels cabells o simplement per proporcionar-li lluentor. Enfortidor d'ungles i suavitzant de cutícules han estat altres de les aplicacions de l'oli, un component clau en les massatges. Sovint s'utilitza per ungir qualsevol part del cos, ja que facilita el relaxament de músculs i nervis.
Totes les societats tradicionals prenen la realitat més immediata i quotidiana com a referent de les seves tradicions, rondalles, refranys i frases fetes. A les Garrigues, òbviament, trobem una sèrie de refranys i frases fetes (algunes comunes a tot el domini lingüístic català i d'altres, d'ús més restringit) que fan referència a l'oli i tot allò que l'envolta (recull fet per Roser Ripollés) ja que "Qui oli remena, els dits se n'unta":
Collita futura: "Si el dia de Sant Pere vas a mirar l'olivar i veus una oliva aquí una oliva allà, torna-te'n a casa que olives (o oli) hi haurà" o bé "Per Sant Jaume ves a mirar l'olivar; si en veus una ací i una allà, ves-te'n a casa, que prou n'hi ha" o aquell que diu "Les olives per Sant Joan són com grans de sal; per Sant Pere, són com grans de pebre".
Versions autòctones de refranys tradicionals: "No diguis oliva que de l'agost no sigui sortida" perquè "Val més una oliva a casa, que una quartera al tros".
L'època de collir: "Per Santa Caterina, plega l'oliva", "Abans de Santa Caterina no cullis l'oliva", o bé "Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver" i a Fulleda hi afegeixen "però el troba l'any que ve". I és que si "Per Santa Caterina l'oli és a l'oliva" i "Per Sant Llop, oli per tot".
La collita era una tasca familiar: "D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans" i "Al temps de les olives, fan nòvio les fadrines".
Si un negoci no rutlla, el propietari es pot consolar pensant que "No totes les olives cauen a la borrassa" i, si algú no comparteix l'èxit, quan vagin maldades se li diu"Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol".
El saber i l'oli: "Per a saber, s'ha de cremar oli", "Sap més que l'oli de basses", tothom sap que "L'oli va sempre damunt" i per això hi ha qui "Vol ser oli sobre aigua" Quan una cosa va bé "És pa sucat amb oli" i si està tranquil·la "És com una bassa d'oli", i s'hi trobem la solució a un problema "Hi va com oli en un llum" i si no "És pitjor que taca d'oli". Quan hi ha un problema, s'ha de vigilar que no "s'estengui com una taca d'oli" ja que sinó "Ja haurem begut oli" però hem d'estar tranquils perquè "La veritat sura com l'oli".
El poder i l'oli: "Amb oli a les piques, les cases són riques", "Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol" i que "Oli, vi i amic, és millor com més antic" però "Si vols tenir oli vell no vessis el del sitrell". No et fiïs mai de qui et diuen que" És un peix que es porta l'oli".
Oli i salut: Si et vols guarir d'un mal "Oli d'oliva, tot mal esquiva" i "Pels mals de ronyó, l'oli d'oliva és el millor" i "Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca" i a més, "Pa calent, amb oli és menys dolent". O d'altres com, "llenya d'alzina, pa de forment, oli d'oliva , vi de sarment".
Una de les nostres cançonetes populars més rítmiques demana "Volem pa amb oli, pa amb oli volem, si no ens en donen, si no ens en donen, no callarem". Una altra fa: "El sol ja se'n va a la posta, les gallines al joquer, quina cara farà l'amo, si no acabem l'oliver". Però la cançó més important és la sardana "Oliver de les Garrigues" amb lletra de Josep Vallverdú i música de Joaquim Messalles:"El cant de la terra se'n va cel amunt, és fil de la història i clam de futur, estius d'or i flama, hiverns corglaçats, la terra no enganya si es vol estimar oliver de les Garrigues, arbre rei del meu país amb les fulles platejades, amb el tronc tot revellit, el tresor de les olives és un riu immens d'or fi que rebenta les fronteres i s'escampa a l'infinit, que rebenta les fronteres i s'escampa l'infinit. Oliver de les Garrigues, or del fi, seguirem el teu exemple no ens mourem mai més d'aquí".