Les cabanes de volta són construccions rurals de pedra seca, molt abundants a la comarca de les Garrigues.

Considerem construccions rurals de pedra seca tota aquella construcció que hom aixecava majoritàriament al camp encara que també en trobem alguna a les poblacions, com a suport de les tasques agrícoles, emprant la pedra com a element bàsic, sense cap material d'unió; en alguns casos trobem un jaç d'argila entre pedra i pedra, per ajudar a assentar-les, impermeabiptzant al mateix temps la construcció. L'argila no la podem considerar com un element d'unió, ja que la seva funció és la descrita.

Si donem un tomb pels camps de les Garrigues, els trobarem farcits de construccions de pedra seca on la mà de l'home ha estat tan escrupolosa amb el paisatge que tanmateix sembla que hi formen paret: cabanes, balmes emmurades, aljubs, marges, recers,... construïts amb la mateixa pedra del lloc, integrats totalment amb l'entorn.

De cabanes en trobem per tota la conca mediterrània. A la península Ibèrica, la zona amb més densitat de construccions és l'àrea llevantina, i més concretament Catalunya, les illes Balears, el nord de València, l'Alt i el Baix Maestrat.

El moment històric en què es comença a construir cabanes es desconeix. A la nostra comarca la construcció massiva es du a terme durant la segona meitat del segle passat i el fet desencadenant fou el cultiu intensiu de l'opvera.

Per construir una cabana es buscava un lloc adient dins la finca, amb pedra abundant, mirant de no emblar terra de cultiu. De vegades, per construir la cabana s'aprofitava l'espai excavat per l'extracció de la pedra. En primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omppa l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. Un cop enllestida la volta es construïen uns estreps a banda i banda que milloraven notablement l'estètica de la construcció.

El següent pas era buidar de terra l'interior de la cavana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabiptzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si capa, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de proetgir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana.

De cabanes de volta en trobem amb muntants a la porta i sense muntants, amb volta vista i volta tapada, amb trespol interior, amb un mas a sobre, amb recer, amb porta i sense porta. Algunes tenen cisterna i una fins i tot forn de pa.

De cabanes ja no se'n fan: les que tenim s'estan deteriorant i, si ningú no ho impedeix, en un termini més o menys llarg desapareixeran. Les Garrigues no pot permetre's la pèrdua d'aquest important patrimoni arquitectònic, que tanta personaptat dóna a la comarca.